Cos i Textualitat

El cos és la representació del cos, el lloc per a la identitat entesa sobretot com l’articulació de gènere, raça, classe i identitat sexual, el text que resulta de la inscripció i reinscripció dels discursos culturals. No és una evidència sinó una interpretació, una lectura possible, és a dir, un àmbit de debat i discussió, en transformació constant.

El Grup de recerca Cos i Textualitat (2005SGR-1013), constituit l’any 2005 i reconegut com a grup consolidat (2009 SGR 651), vinculat al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigit per la Dra. Meri Torras, se situa precisament en aquest àmbit, a partir de la idea que entendre el cos és una manera d’incorporar la cultura i la societat contemporànies.

La recerca, realitzada des d’una perspectiva interdisciplinària gràcies a les diferents línees d’investigació dels membres del grup (estudis culturals, literatura comparada, filosofia, art, filologia, psicologia…), es materialitza en l’edició de publicacions especialitzades, l’organització de congressos, la participació a conferències i taules rodones, la direcció de tesis doctorals i l’activitat docent, especialment amb el Màster Oficial Literatura comparada: estudis literaris i culturals (UAB) i el Màster interuniversitari Estudis de dones, gènere i ciutadania (iiEDG).

Aquí trobareu una relació de les activitats realitzades pel grup de 2009 a 2013, 2009 SGR651.

Preguntes

El cos s’ha donat per fet, s’ha considerat tradicionalment com un lloc fixe que no es pot canviar (més enllà de l’envelliment fins a la mort), un lloc on s’inscriu la diferència sexual o la raça, massa sovint estigmatitzades. Si a això afegim que la tradició del pensament occidental amaga encara més el cos, reprimint-lo i fins i tot esborrant-lo, considerant-lo un embolcall sense valor (i en decadència) de l’ànima immortal, entenem més fàcilment per què el cos ha estat emmordassat, ocult, prefixat en l’àmbit de les representacions culturals. Paradoxalment, la ruptura d’aquest zel amb la conseqüent (i lògica) eclosió de la visibilitat del cos ha desembocat, en alguns aspectes, en l’autoimposició d’un control semblant: l’obsessió pel propi pes, la incorporació de l’activitat gimnàstica i esportiva en totes les seves formes (body builing, aeròbic, fitness, etc.), la cirurgia estètica, la presumpta dictadura de la moda…, serien alguns exemples que afecten actualment tant els homes com les dones, si és que amb aquestes dues categories se saturen totes les nostres possibilitats corporals.

Com ens relacionem amb el cos? Què ens permet dir de nosaltres mateixos/es? Què no ens permet callar? De quina manera reprodueix les categories culturals i, en la mateixa reiteració, les desafia proposant-ne d’altres? Com el cos pot convertir-se en un instrument de reivindicació individual i col·lectiva? Com ens expressem pel cos? En definitiva, ¿quins són els textos del cos i quines les claus culturals de lectura en la societat occidental contemporània? Què reprenen, reescrivint-lo, de la tradició occidental? Qüestions semblants s’han anat plantejant de manera més o menys explícita durant els darrers anys des d’àmbits de pensament com la filosofia postmoderna, els feminismes, els estudis de cultura visual i les noves tecnologies així com des de manifestacions recent de la literatura comparada. L’art i, concretament, la literatura constitueixen un camp propici per aquesta reflexió, a la vegada que se’n fa dipositari. El treball de Cos i Textualitat se situa en aquesta cruïlla.

Hipòtesis

Les hipòtesis de treball sobre les que es fonamenta el projecte investigador són les següents:

a) El cos s’ha presentat des del discurs dominant com a natural, no cultural; prefixat i immediat, no construït ni mediat; anatòmic, exterior, superficial, no psicològic ni interior ni profund; fixe, no canviant, especialment en allò que a categories de gènere-sexe es refereix.
b) Aquesta consideració no marcada del cos es concreta en discursos normatius que actuen com una forma de control especialment rígida sobre determinats grups socials.
c) Enfront dels dos primers punts, proposem la consideració del cos com a quelcom construït, mediat, transformable i amb una repercussió psicològica i social ineludible. El cos és un àmbit de re/escriptura dels discursos culturals: els produeix i els reprodueix.
d) El textos artístics (literatura, pintura, cinema, vídeo, videoclip…) són un àmbit privilegiat en què s’han desplegat formes de problematitzar i reflexionar els models hegemònics de gènere, identitat, cos; oferint alternatives i convidant al consumidor-espectador-lector / a la consumidora-espectadora-lectora a revisar les directrius que té interioritzades a propòsit de la seva identitat i dels seus rols socials.

Tan sols una aproximació interdisciplinària, des d’una metodologia comparatista pròpia dels estudis culturals, pot donar compte d’aquest fenomen d’una forma si no complerta, almenys global.

subir ^