11 desembre 2017

De la revolució al populisme i del populisme a la revolució

De la Revolució al Populisme i del Populisme a la Revolució

 

 La flama de la Revolució d’Octubre sembla extingida. La celebració del centenari de 1917 així ho acredita, puix que l’efemèride es viu entre la nostàlgia eixorca i l’enèsima impugnació. Què pot significar ser revolucionari avui? Quines són les possibles lliçons que es poden extreure d’Octubre roig? Si abans el fantasma del comunisme rondava Europa, ara una naturalesa encara més fantasmagòrica, el populisme, l’ha substituït arreu del món. Però el populisme no és necessàriament revolucionari. Ni tan sols podem dir que el populisme sigui res de concret: apareix com una amenaça multiforme que porta, captiu en el seu nom, el vell poble que molts ja havien donat precipitadament per mort.

 

En el cas que hom es proposi de posar en relació la revolució i el populisme, una munió de preguntes semblen brollar de l’espai intermedi que s’hi configura. Pensar aquest espai intermedi en termes aliens a la mediació, és a dir, en termes que no apunten a cap forma de relació simètrica entre la revolució i el populisme, permet d’anar descobrint les formes que el gest crític fa manifestes. Potser és la revolució la veritat del populisme? O potser és el populisme la veritat de la revolució? Dit altrament, potser és el populisme – per al poble i en nom del poble que atresora – la forma – política – veritable de la revolució? I a l’inrevés?

 

TEXTOS DESCARREGABLES PEL SEMINARI

 

subir ^